«El pintor cec» és un diàleg literari i artístic entre Xabier DoCampo i Xosé Cobas; el quadre de «L?illa dels morts», d?Arnold Böcklin. contribueix de manera especial a la història. Existeixen diverses versions d?aquest quadre que, amb el temps, va inspirar moltes altres creacions pictòriques, musicals, escèniques, narratives i cinematogràfiques. És l?obra pòstuma de DoCampo, que ens transporta al castell d?un rei malvat amb una bella reina de la que s?enamora el protagonista, arquetip de la bondat i la justícia.

Si els pitjors pronòstics es fessin realitat, en el 2050 el pes del plàstic en els oceans superaria al dels mateixos peixos; no en va, es calcula que uns 8 milions de tones d?aquest material -del qual la meitat és d?un sol ús- acaben cada any en l?ecosistema marí. Aquest llibre és una guia que presenta la fitxa científica d?aquesta ?espècie invasora? que cal erradicar. L?autora i promotora del projecte «Plasticus maritimus», Ana Pêgo, va créixer al costat d?una platja, observant, aprenent i apreciant la seva biodiversitat, forjant l?activista en qui s?ha convertit, com a beachcomber en una xarxa internacional d?experts que ajuden a identificar els plàstics que es recullen. Des dels microplàstics de menys de 5 mm que s?introdueixen en la cadena tròfica, fins als objectes en els quals queda atrapada la fauna marina o intoxicada per la seva ingesta, aquesta obra alerta sobre un tipus de contaminació galopant que inclús ha format la seva pròpia illa en el Pacífic.

Conte popular. Això és el que els hi va passar a les tres cabretes, una gran, una mitjana i una altra petiteta, que un bon dia van decidir travessar el pont per menjar herba i es van trobar amb un ogre.

«Si et pica un mosquit» és un divertiment que, a partir d?un petit accident quotidià, convida als prelectors i primers lectors a provar amb un remei atípic contra les molèsties d?una picadura. Saltar, fer ganyotes, jugar i compartir bons moments en bona companyia són algunes de les contrastades recomanacions d?en Jordi Gastó i el Christian Inaraja.

«Les dues vegades del baró Lamberto» és un relat divertit i desbaratat que, durant dotze capítols i un epíleg, explica les peripècies d?un vell i adinerat aristòcrata que, tot posant en pràctica un antic remei egipci, experimenta una progressiva millora en la seva salut, entre altres sorprenents efectes. Es tracta d?un text amb una elaborada estructura narrativa, plena de punts d?inflexió que introdueixen nous personatges i trames que mantenen en suspens l?atenció i l?interès lector.

L?Oliver és diferent: gaudeix de la natura i la lectura, juga amb nines retallables i li encanta disfressar-se per cantar i, sobretot, per ballar. Al seu pare li agradaria que practiqués esports però, la seva manca d?habilitats per a l?exercici físic fa que els altres nens de l?escola el marginin, se?n riguin d?ell i l?intimidin. «L?Oliver Button és una nena», han arribat a pintar en una paret de l?escola.

«A la carretera» va ser la bíblia i el manifest de la generació beat; una novel·la de culte i un clàssic de la literatura nord-americana del segle XX que va contribuir a la mitificació de la famosa Ruta 66. Amb una nova traducció a càrrec de Ferran Ràfols, avui dia es continuen reeditant milers d?exemplars d?aquest títol que la revista Time considera una de les cent millors novel·les en anglès de l?últim segle. A mig camí entre l?autobiografia i el monòleg interior, narra els embogits viatges de Sal Paradise ?que representa el mateix Kerouac? i de Dean Moriarty ?alter ego del seu amic Neal Cassady? a bord de Cadillacs prestats i Dodges atrotinats. I se sumaran també a aquesta història el poeta Allen Ginsberg (Carlo Marx a la novel·la) o el novel·lista William S. Burroughs (Old Bull Lee).

Encara que Philip K. Dick és un dels referents de la ciència-ficció, «Confessions d?un artista de merda» és una de les seves poques novel·les de literatura realista (i l?única que va publicar en vida) que ell mateix considerava com la seva millor obra. Ambientada a la Califòrnia dels anys 50, el protagonista és Jack Isidore, un tipus ingenu, incapaç de diferenciar la realitat de la fantasia i que observa a la societat des de fora. En situar-ho geogràficament en un poble anomenat Seville, Dick fa un paral·lelisme entre aquest personatge i Isidoro de Sevilla, un arquebisbe que va escriure una enciclopèdia de tan sols 35 pàgines.

"Per fer una taula ens cal la fusta, per fer la fusta ens cal un arbre, per fer un arbre?" L?obra de Gianni Rodari és essencial i, en l?any del seu centenari, volem rellegir-la i difondre-la. El text de «Què ens cal?» -un raonament deductiu, o sil·logisme- conserva tota la seva força innovadora, des de la senzillesa i l?enginy. És l?exemple perfecte de com l?autor convertia les paraules i les idees en joguina poètica i intel·ligent; una lectura que el cantautor italià Sergio Endrigo va convertir en cançó, i que en Catalunya va ser musicat per Toni Giménez.

"Soc una de les grans personalitats d?aquest país recòndit, amb paper de nàufrag, reu de si mateix.." Jo, que pertanyo a una estirp pobra, vulgar, acostumada a viure amb el cap baix, soc ara l?elegit. Ficció i realitat se superposen en aquesta metàfora sobre el poder que, a través de la figura d?un porc, presenta a un tirà que repassa poèticament la seva trajectòria vital. El protagonista enalteix el seu caràcter únic en el món, tot fent de la diferència no un tret integrador, sinó elitista.